hola

Anuncis

Origen: No es lo mismo Guiar que Acompañar

Camp Nou

3 Març 2010

Síntesi

22 Març 2009

La Web 2.0 ens ofereix nombroses eines per a comunicar-nos de manera ràpida, directe i senzilla. Aquest concepte atorgat a una etapa evolutiva d’Internet es caracteritza per el creixement de la intel·ligència col·lectiva, la interacció, la democratització de la xarxa i la rapidesa comunicativa – entre d’altres.

Els nous formats comunicatius són un repte per a tots i un element crucial per als sistemes de comunicació de masses. Les seves possibilitats encara estan pendents de ser explotades mitjançant la experimentació. És per aquesta raó que la Web 2.0 està en el seu millor moment per a la investigació, i així marcar nous horitzons.

Cal ser conscients que les novetats no sempre són enteses, i per lo tant no són emprades com toca, provocant noves pràctiques potser no adients o poc recomanables. La banalització en l’ús de la tecnologia suposa una prova de la necessitat de potenciar l’educació tecnològica. És evident que la tecnologia ens acompanyarà al llarg que la nostre vida i és per això que cal educar correctament sobre els usos d’aquesta. La comunicació digital ha de ser un suport de la comunicació tradicional cara a cara i mai ha de suposar una substitució.

Sembla que està de moda tenir el darrer en tecnologia: un mòbil d’última generació, un portàtil super fi, un I-Pod de 80Gb, un mans lliures, una super càmera reflex digital de 20Mp i tenir una compta al Facebook… I “com està de moda” tothom i totdon ho ha de tenir. Però cal saber per a què serveix i aprendre totes les possibilitats que té una cosa per a poder explotar el seu cent per cent.

Aquesta ignorància fa que les tecnologies pateixin un mal ús que anul·la qualsevol pragmàtica inicial reduint-la a la mínima expressió. Així, és necessari evitar això i donar-li un ús correcte a cada cosa per a una bona consecució dels fluxes comunicatius i informatius entre les persones. No podem pretendre escriure una novel·la amb SMS (Short Missage Service) ni gravar una pel·lícula amb una càmera de fotos, de la mateixa manera que no podem fer del Twitter una eina de missatgeria instantània com el Messenger. Cada cosa té el seu lloc i les seves limitacions i hem de conèixer-ho per a fer-ne un bon ús.

Els Mass Media són els encarregats d’aportar normalitat en les pràctiques comunicatives mitjançant els nous formats. Una vegada que el seu ús es normalitzi als medis, això anirà calant dins la societat, que immitarà o intentarà immitar el seu referent (els sistemes de comunicació de masses). Els medis han d’ofereir constantment calcom diferent i original i han de renovar-se per a destacar en aquesta democratirzació informativa amb grans oportunitats per als professionals de la comunicació.

**Totes les entrades en llengua catalana: Tòfol Oliver

*A partir d’ara acaba la meva participació en aquest bloc. Podeu seguir-me aquí.

A lo largo de la asignatura hemos tratado temas como la Web 2.0, el blog, el periodismo ciudadano, el microblogging y las redes sociales. Todo esto tiene que ver con el mundo digital. Y es que estamos en un mundo muy digitalizado, donde el formato papel empieza a perder peso. Y quien más se esta viendo afectado son los periodistas.

Cuando hablamos de periodismo ciudadano nos referíamos a que todo el mundo, gracias a los avances en las tecnologías, tenía la posibilidad de ejercer de periodistas. Esto ponía en entredicho el trabajo y respeto de los periodistas. Y es que el mundo se a convertido en una red social donde  la sociedad ya no solo observa, sino que también participa. ahora la sociedad tiene la oportunidad de hacer algo más. Ya no son personas pasivas, ahora son activas, gente que opina, hace, reconstruye, comenta y comparte.

El blog, por ejemplo, es un instrumento que permite crear y compartir. Todos los jóvenes tienen un fotolog un facebook. Y todos estos intrumentos nos permiten crear nuestra identidad, una identidad online. Esta identidad online hace unos años no sería muy importante, pero ahora que la sociedad se está volviendo muy digitalizada y online, tenemos que tener en cuenta que en el futuro esta identidad sera muy importante.

Y lo que está claro es que todo el mundo se tendrá que adaptar a esta evolución digital, ya que en unos años será más imprescindible de lo que es ahora. En esta signatura hemos podido ver como esta evolución afectaba a las personas y a los medios de comunicación, y eso es importante para nosotros porque somos personas y comunicadores.

Bé, ja vaig xerrar del tema la setmana passada. Per a parlar del microblogging vaig fer referència al ús que es fa de les xarxes socials online. Vaig criticar la línia que aquestes han agafat i vaig advertir de l’error que suposaria fer el mateix amb el microblogging.

Ara, doncs, el tema central serà el fenomen de les xarxes socials a Internet. Per a fer això és inevitable fer esment al text anterior, doncs hi ha gran part dels raonaments que utilitzaré.

L’altre dia vaig tenir una llarga discussió sobre aquest tema, i, en realitat, és molt recurrent. És un fenomen social i per tant, com a tal, és una qüestió molt accessible a tothom. Això fa que cada individu pugui tenir una opinió i que la comparteixi, sense por a represàlies per part de l’audiència. No passa amb temes potser més complexos (menys assequibles) com són: medicina, física, matemàtiques…

És perillós això de l’accessibilitat. Si un tema és proper normalment se li perd respecte i s’ofereixen opinions gratuïtes a bots i barrals. Fer les coses fàcils i atractives té aquest risc. La banalització n’és el preu.

Exactament això és el que passa amb les tecnologies. El mal ús que se’n fa d’elles les contamina i, des del meu punt de vista, els fa poc atractives. Un exemple clar de males pràctiques tecnològiques és amb els mans lliures: surts de casa i veus persones que utilitzen de manera errònia aquest dispositiu. El seu nom ho dius tot. Però hi ha gent que l’utilitza mentre camina: en una mà porta el telèfon i a l’altra agafa el cable. Al final acaben amb les dos mans ocupades. Les xarxes socials online també pateixen aquest problema.

Aquesta nova plataforma de comunicació social hauria de ser un lloc d’encontre entre gent que comparteix interessos o aficions comunes però s’han convertit en un aparador i en una eina de xafardeig. La gent s’exposa en el seu perfil i explica el que ha fet el cap de setmana – el que, personalment, no m’interessa – i penja’n fotografies mostrant les seves gestes acompanyats dels seus amics a una discoteca. “Quin honor!”.

Com ja vaig dir la setmana passada, és fàcil que es vulneri el dret d’imatge i el dret a la intimitat. No es tracte de ser catastrofistes però tenguen en compte totes les dades personals de què disposen aquestes xarxes, cal anar en compte. Potser un amic meu ha acceptat totes les regles del joc – probablement sense haver llegit les condicions – però jo no i, per tant, no vull patir les conseqüències.

En general solem ser bastant irresponsables i a Internet això és molt més escandalós, no hauria de ser així. Sobretot en aquest medi (la xarxa) hem d’anar en cura doncs encara que no ho sembli el actes digitals deixen empremta.

Las Redes Sociales Online (RSO) son estructuras sociales formadas por nodos, que son los usuarios, y por aristas, que son las relaciones que hay entre los usuarios, ya sean profesionales, de trabajo, ocio, etc.

 

Hay dos tipos de redes sociales online:

         Según los objetivos y la temática:

a)      Horizontales: no tienen temática concreta, son generales y son para todo tipo de usuarios. Un ejemplo es el facebook.

b)      Verticales: es esa red que se construye alrededor de una temática específica y los usuarios tienen que ver con esa temática.

         Según la relación:

a)      Humanos: Tuenti

b)      De contenido: Flickr

 

El AIMC es la Asociación para la Investigación de los Medios de Comuniación.

Esta asociación está formada por muchas empresas que se dedican sobre todo a hacer estudios de audiencias. Desde hace 11 años, cada año se hace una encuesta de usuarios de internet, con el objetivo de conocer los hábitos de los usuarios de internet.

Según la última encuesta de 2008, la mitad de los usuarios españoles utiliza redes sociales.

 

Además, una cuarta parte de los usuarios tiene más de una red social.

 

 

 

Las Redes Sociales Online ofrecen a los usuarios 3 cosas:

         Permiten superar los límites físicos. Antes, para mantener los contactos necesitábamos agendas de papel, recordatorios, fichas, pero todo en formato de papel, formato físico. Las RSO permiten mantener los contactos de manera más fácil i directa.

         Además, hace que los contactos débiles no sean tan débiles. Estos contactos débiles son por ejemplo, cuando un amigo del tío del primo de tu novio conoce al hijo del jefe de la empresa.

         Por último, actúan como agregadores. Es decir, por ejemplo, en el facebook, no solo te creas un usuario, si no que puedes agregar a amigos, compartir con ellos fotos, videos, etc.

 

Con las RSO, construimos nuestra propia identidad digital, que cada vez es más importante.

Es decir, las RSO son:

         Comunicación

         Compartir

         Comunidad

 

Además de esto, ¿Qué ofrecen las RSO  a los medios de comunicación?

Francis Pisoni dijo una vez: “la relación es el mensaje”. Francis se dio cuenta que en el siglo 21, los medios no podrían hacer caso omiso de internet, porque el futuro de los medios era internet. De esta manera se dio cuenta de que el destinatario cambiaba. Esto es porque el destinatario de internet no era el mismo que el de los medios convencionales. Esto se puede explicar porque el destinatario de internet es activo, no es pasivo. Este destinatario no solo lee, sino que también comenta, opina, critica, etc.

 

Además, ahora no solo importa el contenido, sino que también importa la relación con los usuarios de ese contenido.

 

Otra frase importante, que no es de Francis, es que “la información es la materia prima, la comunicación es el servicio”. Esto significa que a pesar de la época en la que estamos, la época de las tecnologías, se sigue trabajando con la información, pero el servicio no se puede limitar a dar información, sino a fomentar la comunicación. Las nuevas tecnologías son una oportunidad para fomentar la comunicación.