Males pràctiques (el microblogging i les xarxes socials)

6 Març 2009

El Microblogging és un servei gratuït que ens permet – amb un funcionament semblant a la d’un bloc – inserir una entrada i que la gent la pugui comentar. La característica essencial d’aquesta nova plataforma comunicativa és que els textos són molt curts (un màxim de 140 caràcters). Què estàs fent?, en seria un exemple en el que la gent podria intervenir i respondre a la qüestió. Les respostes es poden rebre via SMS, sindicació RSS o per correu electrònic. Totes aquestes possibilitats facilita’n la recepció de tots els continguts a distintes plataformes. En el cas dels periodistes o professionals de la comunicació aquesta és una eina força interessant perquè permet enviar titulars o petites informacions abans d’escriure una crònica per a mantenir el contacte amb l’audiència o els serveis informatius etc.

Bé tot això és molt guapo però no sé fins a quin punt pot ser-nos útil a la gent del carrer. Pragmàticament la comunicació via Internet és molt més ràpida i àgil. No obstant la limitació en l’extensió del contingut en lloc d’ajudar el que fa és posar traves. Segons la meva opinió la comunicació face to face sempre és molt millor. Estic totalment d’acord en aprofitar les noves tecnologies però no ens hem d’obsessionar. No per ser lo últim de lo últim ens hagi d’aportar alguna cosa. Doncs sembla que la gent està completament obsessionada per les tecnologies: “estan de moda”. Tothom està registrat al Facebook, Twitter, Hi5, Tuenti i demés xarxes socials. I segons la meva opinió l’us que se’n fa d’elles és totalment errònia. ,

Aquestes plataformes socials són pura xafarderia i un espai en el que es vulnera el dret d’intimitat. Així, la gent pot veure el teu perfil i tots els seus continguts (tu t’has registrat i has acceptat les condicions del joc) però al mateix temps hi ha gent que no ha acceptat aquestes condicions i que es veu arrossegada pels seus amics o coneguts que puja’n continguts en els que ell/a hi surt.

“- Tinc 200 amics al facebook” “- Doncs mira que bé, però els coneixes?” No pot ser que siguem les persones més felices del món tenint 200 amics desconeguts a Internet. El pitjor de tot és que això no fa més que reforçar l’individualisme. Una vegada revisat el correu tanquem l’ordinador i sortim al carrer. Durant uns segons la llum ens enlluerna i hem de tancar els ulls. Una vegada passat aquest xoc, entre ciberespai i realitat, al carrer tot segueix el seu curs habitual. Ningú s’involucrarà ni s’esforçarà més del necessari per algú que desconeix. És curiós que el número d’amics a la xarxa no ens motivi a socialitzar, donar un cop de mà a algú que ho necessita o, simplement, iniciar una conversació de més de cinc minuts amb un complet desconegut.

Opino que totes aquestes xarxes aporten poc. Com ja he dit abans, és pur xafardeig. És per això que trobo més interessant espais com Flikr o Vimeo, en els que el nivell artístic és elevat.

En resum, el microblogging és una eina que, com tot, cal saber com s’utilitza per a evitar banalitzar el seu funcionament. Així de Què estàs fent?, si sabem usar aquesta eina, podem passar a Clinton rebutja pronunciar-se sobre les aspiracions independentistes de Catalunya, el País Basc i Gal·les a la UE? (font Avui.cat). Això pot servir per a enviar titulars i notícies curtes per a que el receptor subscrit s’informi, si el tema li interessa, més profundament al nostre bloc o plana web. El que hem d’evitar és trivialitzar aquest instrument tal i com s’ha fet amb algunes comunitats socials.

Anuncis

Una resposta to “Males pràctiques (el microblogging i les xarxes socials)”

  1. Atome Méthapysique Says:

    Completament d’acord. Ara, que el “missatge” que totes aquestes estructures socials que habiten en el ciber espai,promouen, no només i com dius tu,la superficialitat, la xafarderia i l’individualisme, sinó que són, sobretot, el resultat del discurs institucional – en el sentit focaultià de l’expressió- que durant dècades ha estat treballant intensament per cofigurar un tipus d’individu amb un sistema de valors inexistent que deixa – per l’efecte de “l’opi”- en mans del materialisme més destructor la Humanitat. Les xarxes socials no són més que la plataforma per a que tots els sodomitzats trobin el seu lloc i puguin crear-se una psedo-realitat satisfactoria, no per la qualitat, sinó per la quantitat, que és, pel que sembla, el valor més preuat.

    Ara, que parlo des de l’experiència Facebook – sóc curiosa per a les noves creacions-, i puc dir, que tots aquells que habiten en aquesta ciber-àgora semblen tenir grans dificultats per traslladar-se a una altra “polis” – que seria la del teu “face to face”- i és que, en primer lloc, un cop ja els has dit molt sobre tu ja estàs atrapat i fins i tot, perseguit; i en segon lloc, Facebook és l’espai on té lloc la “relació social” i fins i tot on els actes de la vida física, s’organitzen i es materialitzen, i sembla que si te’n surts, se t’acaba la vida – tot i que repeteixo, només ho sembla- . D’altra banda, aquesta ciber-concentració social, permet a l’individu controlar certs aspectes de la seva intimitat,i és que puc assegurar que els forasters del Facebook mostren igualment el seu rostre en les fotos que l’altre, el qui hi resideix, penja per lluir “les seves glories” i els seus assoliments, ja ho diuen: “qui té un amic té un tresor”, i s’ha de lluir.
    Però, sí, sí, estem d’acord 😉 – en el fons, que no en la forma: des d’aquí, una cleca bondadosa a la construcció oracional i a la ortografia:tantes presses, tantes presses… 😀
    Una abraçada,
    l’Atome Métaphysique.


Deixa un comentari

Fill in your details below or click an icon to log in:

WordPress.com Logo

Esteu comentant fent servir el compte WordPress.com. Log Out / Canvia )

Twitter picture

Esteu comentant fent servir el compte Twitter. Log Out / Canvia )

Facebook photo

Esteu comentant fent servir el compte Facebook. Log Out / Canvia )

Google+ photo

Esteu comentant fent servir el compte Google+. Log Out / Canvia )

Connecting to %s

%d bloggers like this: