Síntesi

22 Març 2009

La Web 2.0 ens ofereix nombroses eines per a comunicar-nos de manera ràpida, directe i senzilla. Aquest concepte atorgat a una etapa evolutiva d’Internet es caracteritza per el creixement de la intel·ligència col·lectiva, la interacció, la democratització de la xarxa i la rapidesa comunicativa – entre d’altres.

Els nous formats comunicatius són un repte per a tots i un element crucial per als sistemes de comunicació de masses. Les seves possibilitats encara estan pendents de ser explotades mitjançant la experimentació. És per aquesta raó que la Web 2.0 està en el seu millor moment per a la investigació, i així marcar nous horitzons.

Cal ser conscients que les novetats no sempre són enteses, i per lo tant no són emprades com toca, provocant noves pràctiques potser no adients o poc recomanables. La banalització en l’ús de la tecnologia suposa una prova de la necessitat de potenciar l’educació tecnològica. És evident que la tecnologia ens acompanyarà al llarg que la nostre vida i és per això que cal educar correctament sobre els usos d’aquesta. La comunicació digital ha de ser un suport de la comunicació tradicional cara a cara i mai ha de suposar una substitució.

Sembla que està de moda tenir el darrer en tecnologia: un mòbil d’última generació, un portàtil super fi, un I-Pod de 80Gb, un mans lliures, una super càmera reflex digital de 20Mp i tenir una compta al Facebook… I “com està de moda” tothom i totdon ho ha de tenir. Però cal saber per a què serveix i aprendre totes les possibilitats que té una cosa per a poder explotar el seu cent per cent.

Aquesta ignorància fa que les tecnologies pateixin un mal ús que anul·la qualsevol pragmàtica inicial reduint-la a la mínima expressió. Així, és necessari evitar això i donar-li un ús correcte a cada cosa per a una bona consecució dels fluxes comunicatius i informatius entre les persones. No podem pretendre escriure una novel·la amb SMS (Short Missage Service) ni gravar una pel·lícula amb una càmera de fotos, de la mateixa manera que no podem fer del Twitter una eina de missatgeria instantània com el Messenger. Cada cosa té el seu lloc i les seves limitacions i hem de conèixer-ho per a fer-ne un bon ús.

Els Mass Media són els encarregats d’aportar normalitat en les pràctiques comunicatives mitjançant els nous formats. Una vegada que el seu ús es normalitzi als medis, això anirà calant dins la societat, que immitarà o intentarà immitar el seu referent (els sistemes de comunicació de masses). Els medis han d’ofereir constantment calcom diferent i original i han de renovar-se per a destacar en aquesta democratirzació informativa amb grans oportunitats per als professionals de la comunicació.

**Totes les entrades en llengua catalana: Tòfol Oliver

*A partir d’ara acaba la meva participació en aquest bloc. Podeu seguir-me aquí.

podcast: blogs hablados

27 febrer 2009

Ya hemos hablado sobre los blogs, sus funciones y sus características. Sabemos que los blogs nos permiten comunicar e interactuar con otras personas. Pero no solo se puede interactuar con letras, también se puede comunicar y relacionarse con los demás con palabras habladas, es decir, con la voz. Con esto me estoy refiriendo al podcast.

El podcast es la sindicación de archivos de sonido, normalmente en formato MP3, con un sistema RRS, que permite subscribirse y descargar los podcast de manera automática y periódica. Al hablar de sindicación, nos referimos a que no hemos de visitar la propia Web para adquirir los archivos o documentos que queremos. Simplemente tienes que pulas en un botón para poderlo escuchar.

De esta manera, la principal ventaja del podcasting es la sindicación, es decir, que un programa o servicio Web te recuerde visitar una Web cada cierto tiempo.

El término podcasting se utilizó por primera vez el 12 de febrero de 2004 en el periódico The Guardian. Pero el origen se sitúa alrededor del 13 de agosto de 2004, cuando Adam Curry usó un RSS, y crear un programa para poder gestionar esos archivos, al que llamó iPodder

De esta manera estamos viendo como no solo las tecnologías y los avances tecnológicos nos permiten comunicarnos más y mejor, si no que están haciendo que la comunicación digital parezca más real.

Comentari Podcast

27 febrer 2009

auriculares

El 12 de febrer de 2004 és la primera vegada que sentim a parlar públicament sobre aquest concepte. Així, els conceptes de Podcast i Podcaster són encara molt recents. José Antonio Gelado va ser el primer podcaster en castellà. Els seus Podcast els podeu trobar al seu bloc “Comunicando Podcast” (2004).

podcast_logo

Al tractar-se d’una sindicació de continguts el símbol representatiu del Podcasting és el logo dels sindicadors RpodcastingSS amb uns auriculars.  El Podcasting és un camp important en la comunicació sonora i no és només un afer de la radio tot i que aquesta, hi té molt ha dir. Doncs, la seva naturalesa sonora li dóna un caràcter prioritari en aquest nou escenari sonor. Tot i així, també diaris i televisions estan aprofitant aquesta oportunitat, i potser en un temps tothom l’utilitzarà com un element més de la comunicació a través de la Web 2.0.

Música de Beach Beach www.myspace.com/beachbeachmusic