Bloc.identitat

13 febrer 2009

Gràcies als social media han sorgit petites pàgines de gent anònima amb opinió pròpia i coses què compartir. Els Blocs o bitàcores en són un exemple. El seu origen és molt recent, Jorn Boger ja va utilitzar – cap al 1997 –  el terme Weblog per a fer referència als diaris electrònics. Però la gènesi en sí d’aquests és bastant anterior, en pensa que just van nàixer amb Internet, fruit de la necessitat natural de la gent d’explicar coses. Actualment el terme varia segons el format dels continguts (àudio,  vídeo, fotos…), però en general podem parlar de Bloc o Blocs.

Els escriptors i editors d’un espai web com aquest són anomenats blocaires, bloguistes, blogaires o bloguers. En general, els blocaires s’organitzen formant comunitats al voltant dels seus interesos en relació a un tema o temes i comenten notícies i opinions que tenen a veure amb els mateixos. Així mostra’n la seva personalitat mitjançant els textos, els enllaços i demés extres (els widgets) que incorpora’n a les seves pàgines. Aquests col·lectius són coneguts com a blocosferes. En el cas dels blocs escrits en llengua catalana (en el segon lloc després de l’anglès), s’organitzen al voltant de la Catosfera.

Una característica essencial és la seva actualització permanent. Un espai què no es renova constantment mor. Els seus lectors perdran l’interès. Per evitar això és important mantenir, almenys, una actualització a la setmana. Per una altra banda, altres particularitats són: la seva estructura varia segons els continguts. Les entrades s’organitzen per data de publicació, posant el més nou al principi. Els textos van firmats per l’autor. Amés, els escrits incorporen hipertextos per unir deferents continguts i fer-los més dinàmics. És típic de la Web 2.0. Per a facilitar la navegació és important centrar l’àmbit temàtic – tant del bloc com de l’entrada – i organitzar-ho mitjançant la folcsonomia (categories i etiquetes o tags).

La temàtica pot ser molt variada. Hi ha tantes temàtiques com et puguis imaginar. Òbviament els temes més generals tenen més èxit en el gran públic doncs, poden arribar més lluny però, potser es queden massa en la superfície dels temes i per això hi ha espais més especialitzats.

Fer-se una bitàcora és molt fàcil. Hi ha espais com WordPress o Blogger que et permeten fer-ho i evitar els entrebancs del disseny gràfic. Així t’ofereixen diferents plantilles què t’ajuden a configurar l’aparença. Amés de diferents eines i extres què et faciliten la tasca.

Personalment penso que poden ser molt útils per a la tasca docent. Per una banda, permeten ser visitats per a molta gent i originar feedbacks o respostes (comentaris, intervencions, opinions) amb la facilitat de les noves tecnologies. Això em sembla interessant. Per una altra banda, potenciar el desenvolupament personal a través de l’escriptura i la millora de l’ortografia s’hauria de tenir en compte. Desenvolupar la personalitat textual i la formació d’una opinió personal aprofitant-se de les noves tecnologies és força intel·ligent. Els docents haurien d’explotar aquestes eines senzilles, gratuïtes, ecològiques i fructíferes.