Bé, ja vaig xerrar del tema la setmana passada. Per a parlar del microblogging vaig fer referència al ús que es fa de les xarxes socials online. Vaig criticar la línia que aquestes han agafat i vaig advertir de l’error que suposaria fer el mateix amb el microblogging.

Ara, doncs, el tema central serà el fenomen de les xarxes socials a Internet. Per a fer això és inevitable fer esment al text anterior, doncs hi ha gran part dels raonaments que utilitzaré.

L’altre dia vaig tenir una llarga discussió sobre aquest tema, i, en realitat, és molt recurrent. És un fenomen social i per tant, com a tal, és una qüestió molt accessible a tothom. Això fa que cada individu pugui tenir una opinió i que la comparteixi, sense por a represàlies per part de l’audiència. No passa amb temes potser més complexos (menys assequibles) com són: medicina, física, matemàtiques…

És perillós això de l’accessibilitat. Si un tema és proper normalment se li perd respecte i s’ofereixen opinions gratuïtes a bots i barrals. Fer les coses fàcils i atractives té aquest risc. La banalització n’és el preu.

Exactament això és el que passa amb les tecnologies. El mal ús que se’n fa d’elles les contamina i, des del meu punt de vista, els fa poc atractives. Un exemple clar de males pràctiques tecnològiques és amb els mans lliures: surts de casa i veus persones que utilitzen de manera errònia aquest dispositiu. El seu nom ho dius tot. Però hi ha gent que l’utilitza mentre camina: en una mà porta el telèfon i a l’altra agafa el cable. Al final acaben amb les dos mans ocupades. Les xarxes socials online també pateixen aquest problema.

Aquesta nova plataforma de comunicació social hauria de ser un lloc d’encontre entre gent que comparteix interessos o aficions comunes però s’han convertit en un aparador i en una eina de xafardeig. La gent s’exposa en el seu perfil i explica el que ha fet el cap de setmana – el que, personalment, no m’interessa – i penja’n fotografies mostrant les seves gestes acompanyats dels seus amics a una discoteca. “Quin honor!”.

Com ja vaig dir la setmana passada, és fàcil que es vulneri el dret d’imatge i el dret a la intimitat. No es tracte de ser catastrofistes però tenguen en compte totes les dades personals de què disposen aquestes xarxes, cal anar en compte. Potser un amic meu ha acceptat totes les regles del joc – probablement sense haver llegit les condicions – però jo no i, per tant, no vull patir les conseqüències.

En general solem ser bastant irresponsables i a Internet això és molt més escandalós, no hauria de ser així. Sobretot en aquest medi (la xarxa) hem d’anar en cura doncs encara que no ho sembli el actes digitals deixen empremta.

Anuncis